Quan parlem de seguretat informàtica, no només ens referim a mantenir-nos segurs navegant. De fet la primera mesura de seguretat que hauríem d’adoptar en els nostres equips hauria de ser la còpia de les nostres dades. Molts usuaris tenen la falsa impressió de què un ordinador i les dades que contenen es troben segures, mai es poden fer malbé i són eterns. Res més allunyat de la realitat. Precisament els discs durs, sobretot els discs durs magnètics, que encara suposen el principal mitjà per emmagatzemar dades, són els elements que estadísticament més fallen. Això té una explicació lògica: un disc dur magnètic és un element mecànic de precisió, que consisteix en un o més discos que giren a velocitats per sobre de les 5.400rpm, i als quals s’escriu amb un capçal que es mou a sobre seu, a micres de distància. Conceptualment és similar a un giradiscos a on fem girar el mitjà que conté la informació (el vinil), i el llegim amb l’agulla que es troba en un braç que es desplaça seguit la pista.
Una de les petites joies d’OS X és el sistema de còpia de seguretat Time Machine. Aquest sistema de còpia, ha demostrat ser fiable i pràctic des de la seva introducció amb la versió 10.5.8 del sistema operatiu. Primer hauríem d’entendre com funciona, a grans traces: Time Machine és un sistema de còpia incremental. És a dir: la primer còpia duplica tots els continguts del disc dur, i les següents només afegeix els canvis que s’hagin produït. Això, a més de ser una manera eficient de mantenir una còpia de seguretat, permet que puguem recuperar no només l’última versió d’un arxiu, sinó que podríem recuperar diferents versions anteriors i comparar-les amb la versió actual.
Fer servir Time Machine és increïblement fàcil. Tot el que haurem de fer és activar-ho des de les Preferències del Sistema, connectar-hi un disc dur nou, i fer clic a “Utilitzar” quan el sistema ens pregunti si el volem fer-lo servir per còpia de seguretat. Això és tot. A partir d’aquell moment, sempre que el disc es trobi connectat a l’ordinador, el sistema afegirà els canvis que es vagin produint fins que el disc estigui ple, moment en el qual Time Machine ens preguntarà si volem afegir un nou disc de còpia de seguretat o bé començar a esborrar les copies més antigues.
Malgrat que Time Machine sigui un sistema eficaç per tenir còpies de seguretat, és molt recomanable tenir-ne una segona còpia d’alguns fitxers, i tenir-la idealment en un altre lloc físic. En aquest escenari és a on trobarem molt pràctic fer servir iCloud Drive. Tots els documents que afegim a aquesta localització, es copiaran al núvol, el que significa que en cas de desastre, sempre els podrem descarregar de nou. Òbviament, no és viable pujar tots els arxius que conté el nostre disc dur, ja que això implicaria saturar la nostra connexió a internet i fer una forta inversió en llogar l’espai necessari. És per això que hauríem de definir quins són els documents crítics que no podem perdre de cap de les maneres, abans de traslladar-los a l’iCloud Drive. En pròximes entrades del blog, parlarem de com crear una carpeta xifrada amb contrasenya al nostre disc dur per emmagatzemar arxius confidencials.
